VII

Ell la va entendre de seguida,
la mort.
I s'esforçà en tornar-se saba
i en arbrar mans i peus
entre els plecs dels llençols.
Tant de bo hagués sabut la manera
de convertir-se en misteri:
de fer arrelar els núvols al matalàs,
de veure passar els ocells arran de vànova,
d'apagar la lluna penjada del sostre.

Terrassa, 2001

Milers de pàgines. 1r premi Poesia.

Premis Calassanç de la Ciutat de Terrassa, 2002. Escola Pia de Terrassa

Els pardals del sorral...

Els pardals del sorral
alcen volves de pols:
pensaments petits
que tornen a terra
tot seguit.

Passa la tarda:
escombra les hores
sense alçar ni un buf
de polseguera.

En un dels batecs del cor
hi ha un soldat atrinxerat.

Terrassa, 1999

Al Palmell del cor. Mirall de Glaç. Novembre 2000. Poesia LIX-LXI.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Lluna buida

Nit fosca i lluna per estrenar
badall tancat, plata robada
caramel de regalèssia i pinyol de nata
dolça penyora de l'amor.


Nit fosca i lluna seca
piga sense piga, taca tacada
llum fos, cuca gastada
dolça penyora de la mort.

Granada, estiu de 1999
Al Palmell del cor, Mirall de Glaç. Novembre 2000. Poesia LIX-LXI.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Al palmell del cor

Al palmell del cor
et llegiran la vida
i la mort
a l'oliverar de plata.

Ploren les cintes verdes
a la finestra de l'aigua

Al solc del cor
et llegiran la nit
i la terra eixuta,
et vestiran de dol
i et cantaran la lluna.

Ploren els geranis vells
a la finestra del sol.

Granada, estiu de 1999
Al Palmell del cor, Mirall de Glaç. Novembre 2000. Poesia LIX-LXI.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals.