La fe

El cos del vent, com el d'un amant; i una pell jove i salvatge, violenta. Poema de paisatge: d'herba tendra i pins alats que baten núvols. Notes de pluja, escric. Poema d'arma blanca i ferida de llum a sotabosc. Em pregunto què és la fe. L'arrel d'un buit alat i d'un batec. Estudiar ornitologia, aprendre a distingir els cants dels ocells, aprendre a refilar. Embrancar-se en el disseny i construcció d'ales de ploma. Pretendre aconseguir una perfecció; assimilar la percepció del buit, del cop de sang.

El llibre de la fe, Terrassa 2011

Hemorràgia

Les roselles han florit als llençols. El verd m'ha pres l'alè i el vermell, la sang. Sento llavis, dents i mossegada; i l'abandonament, com una taca sense batec que ha convertit els meus sentits en fruits saborosos, madurs i salvatges. Un sabor dolç intens m'esclata a la boca com un desig, com un silenci de parpelles alades i ulls badocs. Petits ciclops irritats, presumits, em retornen mirades en vaivé, capricis; buidor i plenitud.

El llibre de la fe, Terrassa 2011

Ja no pertanyo

Ja no pertanyo al meu cos sinó al desfici de pètals i fulles; a la convicció del vent, a la lentitud de les arrels.

El llibre de la fe, Terrassa 2011