domingo, 27 de febrero de 2011

VII


Ell la va entendre de seguida,
la mort.
I s'esforçà en tornar-se saba
i en arbrar mans i peus
entre els plecs dels llençols.
Tant de bo hagués sabut la manera
de convertir-se en misteri:
de fer arrelar els núvols al matalàs,
de veure passar els ocells arran de vànova,
d'apagar la lluna penjada del sostre.


Terrassa, 2001
Milers de pàgines. 1r premi Poesia.
Premis Calassanç de la Ciutat de Terrassa, 2002. Escola Pia de Terrassa


No hay comentarios:

Publicar un comentario