miércoles, 30 de marzo de 2011

Veus, al cel, ocells fugaços


Veus, al cel, ocells fugaços:
són fiblades petites,
que et fan creure
en les passes
sense estranyar-te del rumb,
del revolt o del marge.
Perquè la teva memòria
nodreix un paisatge,
que et creix a dins
a l'obaga, inconscient.
Que et fa ser pedra
arbre, vent. I ocell
que s'atura en una branca
a escoltar les veus d'altres
que caminen com tu.

Poema del Pessebre (Coll de Boix)
Terrassa, desembre 2010


lunes, 28 de marzo de 2011

Perdí una noche


Perdí una noche
en tu boca
mis palabras.


Cielo y rasguños:
el invierno se acurruca
en los nidos vacíos.


Rozar tu piel cada mañana
temprano.
La ciudad se desvanece.

Terrassa, 2009



viernes, 25 de marzo de 2011

Bilingüe


Desaliento reiterado que alimenta
y estremece, en mi, tu voz y tu silencio,
y enmudece mis palabras;
espacios vacíos que olvidamos
nos incumben y nos rompen,
acontecen y subyugan el aliento,
tu boca, que nos une y nos separa.

Vull ometre’t sota el pes de la llum
però equivals a un vent: milers
d’ocells que migren a l’uníson.
Els arbres són cal·ligrafies,
carícies complexes d’una absència
somiada com les pàgines d’escriure,
impossibles en blanc.


Destilar tu sangre: mi tinta,
mi saliva, para inyectarla
en ojos sin patria de paisajes.

Bescanviem els nostres sexes
per un sol cos: pell i polpa.
La certesa és una fruita madura.


Tu cuerpo es tregua de aguas
que añoran los límites certeros.

Com una pedra sense el somni
del camí que la reitera.


Desalojo. Alivio de un cielo: lluvias
comprimidas, plomo de aves moribundas
como pequeños corazones, verbos
transitorios en frases sin persona
como amarte tan despacio.

El desig, tan viu, com els nervis
de les fulles; nues, mare
germana i filla dels marges.
El paisatge és una circumstància
si em desperto sense el dia.


Creo en ti como en sus pasos, el camino;
como la tierra, en los zapatos.

L’absència em respon en nom
de la distància que podria recórrer
amb les mans. Al teu cos
la condició de la carícia,
visible al tacte, és la d’una imatge
als dits, de llum i d’aire.


Desnudas como árboles de invierno,
sombría pesadumbre de atardeceres:
a contraluz, clamor de raíces y mensajes
de uñas y carne de certezas. Mi deseo
es cóncavo en tus manos vacías.

Ulls de dol. A cegues et reconec,
l’herba acabada de segar
em recorda la nostra olor:
si ets terra, sóc arrels.
Hi ha paraules que enyoren ser
pedres per enfonsar-se en l’aigua.

Quiero recuperar los albores
de otros días y el azar de los pájaros
que rasgan tus ojos cuando te alzas
para arañar las nubes. Presiento
el vacío tras tus párpados, mariposas;
parpadeas el hastío de las tardes
sin cielo ni tormenta -aquello inalcanzable
es una línea horizontal-, el verano
que se agota en mi cuerpo: quiero
amarte más deprisa.

L’enyorança és la mateixa a tot arreu,
dura i perfecta, tallada i encaixada
mil vegades en un carrer estret,vell;
com a les ombres diürnes, la llum
que les projecta. Ometo el pes del teu silenci
com una esperança violenta: tots els llençols
moren quan ja no estan en contacte amb la pell.


Y mi corazón, como un trapo
empapado de latidos, reseco,
sin el color de la violencia
ni el calor de haberte comprendido
una vez más cual sueño,
y en su envés, tu despertar.

La pàgina en blanc és el pes mínim
i pensar en la soledat dels hams:
les paraules. També són espai
que voldria omplir amb les mans.


1r premi poesia concurs DONA MÉS DONA 2008
Lisboa i Terrassa, estiu de 2008



martes, 22 de marzo de 2011

A flor de pell


A flor de flor, els llavis:
metzines que a la pell
hostatgen una veu
que no crido:
paraules que nego
i que m’esberlen
per dins, si a flor
et retorno la pell
als llavis.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008




Penjaré les teves mans


Penjaré les teves mans
dins d’una gàbia,
com un ocell d’ombres;
la paret sempre ha estat allà
com el buit de les ales.
Poder ser un cos i un cel
al mateix temps: sentir
tota la nit com un drap negre,
morir tota la set
que significa un abeurador.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



lunes, 21 de marzo de 2011

Distància


De la fulla a l’arrel
si ens besàvem
com la terra enyora l’aigua,
per sobreviure als ocells
morts a ciutat; perennes
de la llum que ens sintetitza.
Lúcids, si ens miràvem
amb el batec de les ales
congelat a la retina.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008




domingo, 20 de marzo de 2011

Metamorfosi


M’emprovo ales d’insectes
extingits al fons del mirall,
reclòs al moll d’un ésser
humà on no em reconec.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



sábado, 19 de marzo de 2011

Sóc d’arrel i escorça


Sóc d’arrel i escorça
al camí que s’ombreja;
l’oblit fa el niu en una branca
i els líquens a les pedres,
aferrats com la mirada…

Brindàvem sota les fruites,
pinyols de sal als ulls.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008




viernes, 18 de marzo de 2011

Matí


No sé com dir el matí:
la llum d’un pentagrama,
el silenci que s’esmuny
com una serp
i ens enverina la son
que no hem dormit.

C
ovo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



miércoles, 16 de marzo de 2011

Desert d’un cos


Desert d’un cos, absent al tacte
urgent i criminal, repasses la sintaxi
de la pell albada en l’eclipsi de les hores;
sota una llum de ganivets esmolats
desagnes totes les nits del cel.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008




martes, 15 de marzo de 2011

De la sang


Vençuts els cossos, tebis encara
mentre els ocells senyoregen els camps,
a l’empar d’una quietud de cendra
que cau damunt dels nius abandonats;
et prenc la paraula de la mà, alada
i ferotge. Tota la sang que respiro
adoba aquesta terra finita d’enyorances.


Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008


lunes, 14 de marzo de 2011

Nota a peu de pàgina:


Nota a peu de pàgina:
el dolor és una magrana
i natures vives als teus ulls.

Covo milers de mosquits
, recull
Terrassa, 2007-2008


domingo, 13 de marzo de 2011

Deriva


Als ulls retens fugacitats d’estels
caiguts en aigües fondes.
Trenco onades al teu cos
sense treva, en clau de lluna
et navego sense el Nord
d’una conversa presa.
A port perdut, els teus límits
són atzars d’un far vell
corrupte de salobre et persevero
encesa. Tocar-te és ancorar-me.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



sábado, 12 de marzo de 2011

Em parles


Em parles en una llengua
que no conec dins de la boca
i jo t’escric en alfabet remot,
però tot argument em fuig
com el tord al tret
ferit de no trobar-te nu
en la ignorància d’abraçar-te,
et destil·lo a un punt del coma,
etílic, i projecto les nits
en coordenades per tocar-te
i enfonsar-me.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



martes, 8 de marzo de 2011

El teu cos és un topònim


El teu cos és un topònim
de frontera en terra pròpia,
d’hiverns remots
i ermots de suor gebrada.
Acumulo factures impagades
de la llum d’aquells matins,
quan la pell t’era un cel
ennuvolat i clarianes,
com el meu alè
i la son arran d’esquena.
Inevitablement, em venç
un riu cabalós de suïcidis,
d’aquell desert ignot
d’on n’ets tota la set.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



lunes, 7 de marzo de 2011

Tanques els ulls


Tanques els ulls
i no els tornes a obrir
fins que rellisco,
dins la boca pels teus llavis
com un cargol mandrós,
i em deshabites.


Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008


No sempre pots falcar el temps


No sempre pots falcar el temps
que passa i trontolla
en un acte migratori de carícies,
d’estat a estat del cos sense fronteres.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008


domingo, 6 de marzo de 2011

Portes un vestit vermell


Portes un vestit vermell, la sang s’escola
per entre les bigues mestres i els claus reblats:
la teva ombra és una constel·lació.
S’obre l’abisme al final de la carícia.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008


sábado, 5 de marzo de 2011

Som un gran tros de fang


Som un gran tros de fang sense treballar
en una cruïlla a la mirada, per buidar uns ulls
en altres a les mans cegues i a les llengües
suturades, saturades de saliva. Per entendre
la sang del metrònom als polsos, els sexes
exploren a l’uníson els límits del silenci.


Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008