sábado, 22 de octubre de 2011

Vull ser terra...

Vull ser terra per a les arrels,
lentitud del temps;
saba o sang dolça i espessa.
Retornar amb l'ocell que fa niu
en la llum tamisada
a l'empara del vent.
Vull ser el goig de l'idil·li gemat;
l'insecte que desafia l'efímer;
la malenconia roent
de la nuesa més quieta,
de la saó callada.
I en l'hora justa i transparent
de la son matinera
retornar a la mare molsa,
úter de silencis.



El llibre de la fe, Terrassa 2011


martes, 18 de octubre de 2011

Con pájaros...

Con pájaros pegados en el rostro, ahondarme como las piedras, y germinar en carne viva en el rastro de los trinos; volar, y en mano cien veces renacer.


Manos. Se hunden en el cuerpo. Dedos. Hurgan en los órganos. Se encoge el alma como un trapo de algodón; se arruga hasta el frío azul, hasta el sin-aliento. El sin-aliento que evapora dolor de fruta madura.


En las manos aún me quedan restos de carne, pedacitos del cuello, de los hombros, de alguna parte de tu espalda, de la cintura. Y quizás, también, un poquito de piel.

Quizás rozarte.


Rendirse. Quizás casi llorar, y a tientas buscar en el viento la forma de hendir-se; de hundirse un cuerpo en otro cuerpo. Quizás se agolpa en un recodo de las sábanas. Quizás se agolpa todo el cielo en el fondo de sus ojos. Su cuerpo, incierto, leve, urge tormentas de otoño:ahogarse en la orilla de sus párpados. Mirarla. Y, de este modo, preñarse de olvido. Soñar. Despertarse, aún, en el envés de un cielo turbio y ceniciento. Salir a oscuras de uno mismo.


El llibre de la fe, Terrassa 2011


jueves, 14 de abril de 2011

La fe

El cos del vent, com el d'un amant; i una pell jove i salvatge, violenta. Poema de paisatge: d'herba tendra i pins alats que baten núvols. Notes de pluja, escric. Poema d'arma blanca i ferida de llum a sotabosc. Em pregunto què és la fe. L'arrel d'un buit alat i d'un batec. Estudiar ornitologia, aprendre a distingir els cants dels ocells, aprendre a refilar. Embrancar-se en el disseny i construcció d'ales de ploma. Pretendre aconseguir una perfecció; assimilar la percepció del buit, del cop de sang.


El llibre de la fe, Terrassa 2011



miércoles, 13 de abril de 2011

Hemorràgia

Les roselles han florit als llençols. El verd m'ha pres l'alè i el vermell, la sang. Sento llavis, dents i mossegada; i l'abandonament, com una taca sense batec que ha convertit els meus sentits en fruits saborosos, madurs i salvatges. Un sabor dolç intens m'esclata a la boca com un desig, com un silenci de parpelles alades i ulls badocs. Petits ciclops irritats, presumits, em retornen mirades en vaivé, capricis; buidor i plenitud.


El llibre de la fe, Terrassa 2011



Ja no pertanyo

Ja no pertanyo al meu cos sinó al desfici de pètals i fulles; a la convicció del vent, a la lentitud de les arrels.


El llibre de la fe, Terrassa 2011


miércoles, 30 de marzo de 2011

Veus, al cel, ocells fugaços


Veus, al cel, ocells fugaços:
són fiblades petites,
que et fan creure
en les passes
sense estranyar-te del rumb,
del revolt o del marge.
Perquè la teva memòria
nodreix un paisatge,
que et creix a dins
a l'obaga, inconscient.
Que et fa ser pedra
arbre, vent. I ocell
que s'atura en una branca
a escoltar les veus d'altres
que caminen com tu.

Poema del Pessebre (Coll de Boix)
Terrassa, desembre 2010


lunes, 28 de marzo de 2011

Perdí una noche


Perdí una noche
en tu boca
mis palabras.


Cielo y rasguños:
el invierno se acurruca
en los nidos vacíos.


Rozar tu piel cada mañana
temprano.
La ciudad se desvanece.

Terrassa, 2009