Les roselles han florit als llençols. El verd m'ha pres l'alè i el vermell, la sang. Sento llavis, dents i mossegada; i l'abandonament, com una taca sense batec que ha convertit els meus sentits en fruits saborosos, madurs i salvatges. Un sabor dolç intens m'esclata a la boca com un desig, com un silenci de parpelles alades i ulls badocs. Petits ciclops irritats, presumits, em retornen mirades en vaivé, capricis; buidor i plenitud.
El llibre de la fe, Terrassa 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario