martes, 22 de marzo de 2011

Penjaré les teves mans


Penjaré les teves mans
dins d’una gàbia,
com un ocell d’ombres;
la paret sempre ha estat allà
com el buit de les ales.
Poder ser un cos i un cel
al mateix temps: sentir
tota la nit com un drap negre,
morir tota la set
que significa un abeurador.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



No hay comentarios:

Publicar un comentario