Sóc d’arrel i escorça

Sóc d’arrel i escorça
al camí que s’ombreja;
l’oblit fa el niu en una branca
i els líquens a les pedres,
aferrats com la mirada…

Brindàvem sota les fruites,
pinyols de sal als ulls.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008