domingo, 13 de marzo de 2011

Deriva


Als ulls retens fugacitats d’estels
caiguts en aigües fondes.
Trenco onades al teu cos
sense treva, en clau de lluna
et navego sense el Nord
d’una conversa presa.
A port perdut, els teus límits
són atzars d’un far vell
corrupte de salobre et persevero
encesa. Tocar-te és ancorar-me.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008



No hay comentarios:

Publicar un comentario