Deriva

Als ulls retens fugacitats d’estels
caiguts en aigües fondes.
Trenco onades al teu cos
sense treva, en clau de lluna
et navego sense el Nord
d’una conversa presa.
A port perdut, els teus límits
són atzars d’un far vell
corrupte de salobre et persevero
encesa. Tocar-te és ancorar-me.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008