De la sang

Vençuts els cossos, tebis encara
mentre els ocells senyoregen els camps,
a l’empar d’una quietud de cendra
que cau damunt dels nius abandonats;
et prenc la paraula de la mà, alada
i ferotge. Tota la sang que respiro
adoba aquesta terra finita d’enyorances.

Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008