de frontera en terra pròpia,
d’hiverns remots
i ermots de suor gebrada.
Acumulo factures impagades
de la llum d’aquells matins,
quan la pell t’era un cel
ennuvolat i clarianes,
com el meu alè
i la son arran d’esquena.
Inevitablement, em venç
un riu cabalós de suïcidis,
d’aquell desert ignot
d’on n’ets tota la set.
Covo milers de mosquits, recull
Terrassa, 2007-2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario